-
Les millors de 2025
per Muelle5Escollim les millors pel·lícules estrenades en sales, plataformes i festivals del país aquest 2025; i hi afegim una experiència que ens hagi marcat l’any, al marge de l’actualitat. Nico Auger és col·laborador de Muelle5: Misericordia (Alain Guiraudie) La grazia (Paolo Sorrentino) Tardes de soledad (Albert Serra) Un simple accident (Jafar Panahi) Historias del buen valle (José Luis Guerín) Los domingos (Alauda Ruiz de...
comentaris 0 -
Una tarda al Loop 2025
per Xavier MontoriolQuan arriba el fred, una cita doble ens convida a posar en dubte unes quantes certeses que ens guien pel camí de les imatges. A Barcelona comparteixen dates L’Alternativa, un festival de cinema d’autor, i el Loop, un esdeveniment dedicat al cinema d’artista, amb una estructura triangular que comprèn un festival, un simposi i una fira. No son compartiments estancs, però tret d’alguns elements...
-
The Mastermind
per Xavier MontoriolThe Mastermind (2025) aterra a les nostres sales en un moment propici per als lladres de museus, amb el robatori del Louvre encara fresc a les portades. Sobre els individus que, a finals d’octubre, van entrar al museu amb una grua i una radial i van endur-se les joies de Napoleó, tot plegat en vuit minuts i a plena llum del dia, deia l’altre...
-
Pel·lícules inacabades*
per Sandra CuadradoPodríem començar a l’interior de la botiga del Jaume, una pel·lícula inacabada enregistrada la primavera del 2025 en el marc de l’edició 2025 de *Contrazines Feministes. Jo crec que triaria una pel·lícula de riure perquè de penes ja hi ha les del dia a dia, va dir en Jaume. Ho diu somrient, com passant per sobre de les paraules sense fer nosa, com qui...
-
On Falling
per Sandra CuadradoJust un any després del seu pas pel Festival de Donostia 2024, aquest divendres arriba als cinemes On Falling, el primer llargmetratge de la directora portuguesa Laura Carreira (Concha de plata a la millor direcció). Després d’iniciar el seu viatge com a cineasta amb dos curts: l’últim dia de feina d’un antic miner (Red Hill, 2018) i el retrat de la precarietat laboral d’una...
-
Vora el torrent, de Hong Sang-soo / Variacions Jeonim
per Nico AugerLa Jeonim seu sola a la vora d’un riuet urbà. Té un estoig minimalista d’aquarel·les i un bloc on pinta el paisatge. És un matí hivernal i la Jeonim es cobreix la boca amb el coll alt del seu jersei vermellós. Aquesta imatge obre el darrer film de Hong Sang-soo, Vora el torrent (2024), com una mena de mirall respecte a la seva forma...
-
Sirat
per Nico AugerSortides imprevistes em fan passar estones a trens, on rumio sobre l’últim film d’Oliver Laxe vist fa unes setmanes. Primer tren: recordo Sirat amb desconcert. Segon: mesuro la pel·lícula no tant pel visionat, com pel pòsit. Tercer tren: em desdic, sobreposant l’experiència del visionat a tot allò rumiat. Sirat demana molts trens per pensar, si un vol treure res en clar. De primeres, un...
-
A la deriva
per Xavier MontoriolA la deriva (2024), la nova pel·lícula de Jia Zhang-ke, és una triple crònica dels darrers vint anys. Filmada entre 2001, 2006 i 2022, funciona en primer lloc com a registre de les transformacions socioeconòmiques de la Xina al segle XXI. Al llarg de la seva filmografia, Jia s’ha mantingut entre la reduïda nòmina de cineastes capaços de captar l’esperit canviant dels temps, de...
-
Tsai Ming-liang, guionista
per Xavier MontoriolAprofitant l’extensa retrospectiva que la Filmoteca de Catalunya dedica a Tsai Ming-liang, torno a veure The Hole (Dong, 1998), cim de la primera etapa del cineasta abans de la clau de volta que serà, l’any 2003, Goodbye, Dragon Inn (Bu san). El cicle exhaustiu brinda una bona oportunitat de confrontar les idees prèvies –les pròpies i les heretades– a l’obra en qüestió, i en...
-
Els nàufrags de l’illa Tortuga (1976)
per Xavier MontoriolUna pel·lícula com Les naufragés de l’île de la Tortue (1976), feta per un cineasta —Jacques Rozier— que va créixer sota el signe del cinema clàssic i va presenciar-ne la desintegració en els seus anys de joventut, s’alimenta de la fèrtil tensió entre aquesta època daurada del cel·luloide —per a Rozier, és de suposar, fortament vinculada a l’imaginari de la infància— i els camins...










